Una cosa que sempre m’ha fascinat, és la vena de fotoperiodista que té tothom a dins, i més avui dia, on tothom porta una càmera a sobre i qualsevol moment. Avui he anat a cobrir una manifestació d’estudiants, i part del recorregut han passat per la rambla, i la majoria de gent, turistes, gent gran, mares, pares, fills, és igual la nacionalitat, en veure’ls passar, treuen el seu mòbil, i venga a fer fotos i vídeos, inclús posant-se davant dels que érem allà treballant, com si fer aquella foto que volen fer, els hi anés la vida, com que fer aquella foto fos un passi a guanyar el Wold Press Photo. De veritat que no ho acabo d’entendre, que en faran d’aquelles fotos?, les passaran a amics i familiars, del pal, mireu que ens hem trobat a Barcelona? Però és que era espectacular, els estudiants passant per un dels carrils de la Rambla i com si fossin alguna mena d’espectacle de circ de carrer, gent a banda i banda fent fotos, amb mòbil, o càmeres que ja m’agradaria tenir a mi.

I després hi ha els que es fan una selfie amb els manifestants de fons, com si el que estan veient fos tant extraordinari que necessiten deixar constància de què ells eren allà, o potser tenen la necessitat de penjar la foto a les xarxes socials perquè tothom vegi on estan i els atrevits que són…